Batecs des de la red

Ahir a les 23 hores aproximadament es va trencar una canonada del carrer Orso. L''aigua que sortia intensament va innundar els carrers propers a la riera. Els veïns de la zona han patit tall en el suministrament d'aigua que ha estat restablert a les 15.00 hores del dia d'avui. Els operaris han estat treballant durant el matí i encara queda resoldre els desperfectes del carrer que ha provocat l'enfonsament d'una part de la via pública.

El dijous dia 19 el Miquel es va veure participant per sorpresa en la competició de natació que es celebrava en l'Illa Esportiva de Castellbisbal dins de les activitats que es realitzen amb motiu de la Festa Major del municipi des de la Regidoria d'Esports que corresponen a la campanya Estiu Esport 2010. En la fotografia superior el veiem en el moment d'iniciar-se la competició, i en la següent fotografia realitzant la modalitat papallona. El resultat va ser un merescut quart lloc. Miquel apareix acompanyat dels altres competidors de la seva categoria i de representants de l'Ajuntament de Castellbisbal .

El mes d'agost està resultant una motivació per aprendre l'art i el dret a reclamar. Qualsevol persona que contracti un servei ha de pagar uns costos per al seu ús amb anticipació per tal de poder gaudir del que ha contractat. Els costos són fixats per les empreses i a les persones només ens toca acceptar si volem tenir accés al producte. Sovint però, quan arriba l'hora de gaudir del que ja hem pagat apareixen els problemes. A continuació explico tres casos que han viscut persones properes a mi: El primer correspon al no cumpliment de l'horari del tren en el trajecte Barcelona- Sevilla tant a l'anada com a la tornada. En el primer trajecte van patir una aturada de més de dues hores i en el segon trajecte un retard de vuitanta sis minuts i part del viatge sense aire condicionat. El segon cas és el que correspon a la negació de facilitar una faixa per la ma dreta a una persona perquè anys enrera ja li havien dispensat la de la mà esquerra. El tercer cas correspon a l

Entre la població de Rubí hi ha un desconeixement important de les activitats que es realitzen a les diferents dependències municipals i a on cal anar, és a dir quin és l'edifici, per demanar informació concreta. En conversa mantinguda els darrers dies amb persones de característiques i edats diverses he comprovat que per a molts, per no dir la gran majoria, l'Ajuntament amb la seva activitat municipal es realitza únicament a l'edifici central de la Plaça de la Vila. Potser aquesta idea és a conseqüència de l'existència de diversos edificis repartits per la ciutat i la poca informació que rep el ciutadà / na del que es fa en cadascun d'ells. Penso que seria bo que canviés la percepció general que actualment existeix.

He llegit una entrevista a Jaume Soler i Mercè Conangla sobre Ecologia Emocional i he decidit portar-ho a terme; és el moment ideal per renovar-se per dins i per fora eliminant de la nostra ment els factors negatius i els records de les situacions amargues. De la mateixa manera que llencem el vidre, el paper o els envasos al contenidor corresponent, allunyem els sentiments negatius que provoquen actituds negatives amb l'objectiu de viure millor. Emprem l'energia en qüestions positives i passem de persones fosques que creen malestar al nostre voltant. Ajudem a qui es deixa ajudar i intimem amb qui ens aporti bones vibracions. Des d'ara practico la teoria filosòfica del Reciclatge Emocional perquè he sabut diferenciar qui es troba en la meva línia i qui no, i qui malgrat ser a la banda contrària mereix un intercanvi de paraules.

Recordant a Heràclit, el filòsof presocràtic, conegut pel "tot canvia" on res de tot allò que existeix és, a continuació, igual a ell mateix perquè en el món i en nosaltres mateixos no hi ha res que es pugui considerar permanent, he vist com en la actual societat de la informació on existeix el telèfon i internet continua sent actual aquesta filosofia. Aturem-nos i posem "la pausa" a algún minut de la nostra darrera activitat. Sembla no tenir importància perquè estem immersos en la marxa diària i sistemàtica de les nostres obligacions. Cada instant hauria de ser únic en ell mateix, per ser irrepetible, però no l'omplim de la categoria suficient. El pas de l'estat en repós a l'estat en moviment s'aconsegueix amb un estímul extern. Jo el vaig experimentar dimecres amb el ring del telèfon fixe: la veu coneguda de l'auricular m'oferia un respir a la situació dels darrers 18 mesos. M'incorporava a una nova feina.

El dissabte a la tarda els catalans i catalanes estavem convocats a una manifestació unitària on defensariem el nostre dret a decidir com a poble i on podriem defensar la nostra dignitat que ha estat alterada per la decisió del Tribunal Constitucional que ha declarat inconstitucional el nou Estatut aprovat pel poble català mitjançant referèndum. El 10 de juliol ha estat un dia històric per diversos motius: perquè tots junts hem anat a una, per la gran quantitat de persones que han assistit a la manifestació i perquè ara, després de molt aguantar, hem reaccionat. Personalment em sento emocionada d'haver participat i haver contemplat tan positivament la reacció d'un poble que uns trenta anys enrera també havia sortit al carrer per defensar els seus drets.