El mes d'agost està resultant una motivació per aprendre l'art i el dret a reclamar.
Qualsevol persona que contracti un servei ha de pagar uns costos per al seu ús amb anticipació per tal de poder gaudir del que ha contractat. Els costos són fixats per les empreses i a les persones només ens toca acceptar si volem tenir accés al producte. Sovint però, quan arriba l'hora de gaudir del que ja hem pagat apareixen els problemes. A continuació explico tres casos que han viscut persones properes a mi:
El primer correspon al no cumpliment de l'horari del tren en el trajecte Barcelona- Sevilla tant a l'anada com a la tornada. En el primer trajecte van patir una aturada de més de dues hores i en el segon trajecte un retard de vuitanta sis minuts i part del viatge sense aire condicionat.
El segon cas és el que correspon a la negació de facilitar una faixa per la ma dreta a una persona perquè anys enrera ja li havien dispensat la de la mà esquerra.
El tercer cas correspon a la poca eficàcia d'una entitat bancària de Rubí que en ple mes d'agost té per costum que cap dels tres caixers automàtics no expedeixin diners i provoca que tothom hagi de fer cua per ser atés a caixa ( una mitjana de 25 persones ) en plena era tecnològica. El malestar augmentà quan no van donar el full de reclamacions per formular una queixa per escrit.
En els tres casos no dóno noms de les empreses o serveis perquè vull fer el comentari en positiu per demostrar que si prenen per costum fer ús del dret a reclamar ben segur que acabem tenint el que toca.
En el cas del tren, un cop feta la reclamació oportuna, es va abonar l'import íntegre de l'anada, i en el cas de la tornada, com per ser indemmnitzats sembla ser que han de passar els noranta minuts (desconec si és per un determinat trajecte o sempre és igual) i no arribava al temps establert es va afegir el fet que l'aire condicionat no funcionava; el resultat va ser la tornada dels dos imports dels bitllets de tota la familia.
En el segon cas es solucionà als dos o tres dies quan la petició / reclamació arribà informàticament i en breu van explicar via telefònica que es tractava de coses diferents a cada ma i que li corresponia el que havia demanat.
En el tercer cas les disculpes han arribat directament per via telefònica i encara són a l'espera del desenllaç final, però m'agradaria remarcar el bon tracte que pots arribar a tenir des del Departament de Qualitat d'una empresa quan expliques coses d'ordre quotidià que no funcionen i que sovint passen per alt als responsables dels serveis per la poca predisposició a reclamar que hi ha entre la població.
Qualsevol persona que contracti un servei ha de pagar uns costos per al seu ús amb anticipació per tal de poder gaudir del que ha contractat. Els costos són fixats per les empreses i a les persones només ens toca acceptar si volem tenir accés al producte. Sovint però, quan arriba l'hora de gaudir del que ja hem pagat apareixen els problemes. A continuació explico tres casos que han viscut persones properes a mi:
El primer correspon al no cumpliment de l'horari del tren en el trajecte Barcelona- Sevilla tant a l'anada com a la tornada. En el primer trajecte van patir una aturada de més de dues hores i en el segon trajecte un retard de vuitanta sis minuts i part del viatge sense aire condicionat.
El segon cas és el que correspon a la negació de facilitar una faixa per la ma dreta a una persona perquè anys enrera ja li havien dispensat la de la mà esquerra.
El tercer cas correspon a la poca eficàcia d'una entitat bancària de Rubí que en ple mes d'agost té per costum que cap dels tres caixers automàtics no expedeixin diners i provoca que tothom hagi de fer cua per ser atés a caixa ( una mitjana de 25 persones ) en plena era tecnològica. El malestar augmentà quan no van donar el full de reclamacions per formular una queixa per escrit.
En els tres casos no dóno noms de les empreses o serveis perquè vull fer el comentari en positiu per demostrar que si prenen per costum fer ús del dret a reclamar ben segur que acabem tenint el que toca.
En el cas del tren, un cop feta la reclamació oportuna, es va abonar l'import íntegre de l'anada, i en el cas de la tornada, com per ser indemmnitzats sembla ser que han de passar els noranta minuts (desconec si és per un determinat trajecte o sempre és igual) i no arribava al temps establert es va afegir el fet que l'aire condicionat no funcionava; el resultat va ser la tornada dels dos imports dels bitllets de tota la familia.
En el segon cas es solucionà als dos o tres dies quan la petició / reclamació arribà informàticament i en breu van explicar via telefònica que es tractava de coses diferents a cada ma i que li corresponia el que havia demanat.
En el tercer cas les disculpes han arribat directament per via telefònica i encara són a l'espera del desenllaç final, però m'agradaria remarcar el bon tracte que pots arribar a tenir des del Departament de Qualitat d'una empresa quan expliques coses d'ordre quotidià que no funcionen i que sovint passen per alt als responsables dels serveis per la poca predisposició a reclamar que hi ha entre la població.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies. Hem rebut correctament el teu comentari. Aviat el veuràs publicat.