Batecs des de la red

Dissabte al matí es va celebrar al recinte de les LLars Mundet a Barcelona la Línia de Pas de grau per aconseguir els punts pel cinturó marró. Aquesta competició és una eliminatòria entre 6 judoques on s'acumulen els punts de les victòries. Els judoques que volen aconseguir el cinturó per la via de la competició han de tenir 100 punts per poder-se presentar a l'exàmen. El Miquel va aconseguir en aquesta ocasió 10 punts guanyant en el tercer combat per IPPON. El resultat és important ja que acaba d'arribar a la categoria Júnior on els contrincants són d'edat superior. Molt bon resultat!

Fa anys durant la meva infantesa existia el conte popular de " L'home del sac". Era un personatge que apareixia quan els infants acostumaven a mostrar actituds corresponents a la seva edat i no gaire correctes des del punt de vista adult. Avui, aquells infants, ara convertits en adults escoltem un conte nou que he titulat "El fantasma de l'ERO". Ben bé no sé si se'l pot nomenar personatge perquè no l'he vist materialitzat físicament però, es troba present al nostre entorn en repetides ocasions. Ara hi és un dia..., ara dos; ara s'instal·la un mes..., ara dos. Tothom qui rep una nónima l'han sentit a prop en els últims anys... Quan dones per fet que marxa torna a presentar-se. Des d'ara faig el propòsit d'oblidar-lo per veure si així em passa la por i marxa per sempre d'aquí.

Des del mes de setembre i fins el novembre assiteixo a una formació obligada que en els darrers dies està intentant acabar amb la meva paciència com a alumna. Les classes són d'assistència forçosa i aquest no és un inconvenient perquè el mòdul anterior ha resultat interessant, engrescador i útil . Ara, però, el segon dels quatre mòduls pels quals hem de passar els imparteix una professora que viu ancorada a la prehistòria de l'ensenyament. Nombroses són les ocasions que he defensat als mestres i professors per la seva tasca perquè si em preguntessin quina és la meva professió hauria de respondre la de mestra, també els defenso perquè avui dia dedicar-se és més dificil per la situació actual que viu la societat en general, i en tercer lloc els acostumo a defensar perquè amigues de tota la vida s'hi dediquen i sé de primera mà com és de complicat. Ara, i en aquest mateix moment, no puc mantenir la meva línia argumentativa quan estem patint una desil·lusió constant per haver d

L'interés de les persones grans per les noves tecnologies és latent. Saben que existeix una realitat tecnològica creixent important que ens apropa al coneixement, l'actualitat, les xarxes socials, etc. Per fer ús d'aquest món virtual cal tenir uns coneixements bàsics i ,si no els tenen, una opció correcta és la de formar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC ). Quan la gent gran s'interessa per temes relacionats amb la informàtica o internet s'apunta a cursets i no tenen cap mania a reconèixer el seu analfabetisme digital. Amb l'esforç i el pas del temps els nostres grans que han adquirit una base en les noves tecnologies, per petita que pugui ser, tornen on van iniciar-se per demanar nous cursos del seu perfil. Qualsevol via que apropi el coneixement a les persones, sigui per la via que sigui, és vàlida per ella mateixa.