Batecs des de la red

Recordant a Heràclit, el filòsof presocràtic, conegut pel "tot canvia" on res de tot allò que existeix és, a continuació, igual a ell mateix perquè en el món i en nosaltres mateixos no hi ha res que es pugui considerar permanent, he vist com en la actual societat de la informació on existeix el telèfon i internet continua sent actual aquesta filosofia. Aturem-nos i posem "la pausa" a algún minut de la nostra darrera activitat. Sembla no tenir importància perquè estem immersos en la marxa diària i sistemàtica de les nostres obligacions. Cada instant hauria de ser únic en ell mateix, per ser irrepetible, però no l'omplim de la categoria suficient. El pas de l'estat en repós a l'estat en moviment s'aconsegueix amb un estímul extern. Jo el vaig experimentar dimecres amb el ring del telèfon fixe: la veu coneguda de l'auricular m'oferia un respir a la situació dels darrers 18 mesos. M'incorporava a una nova feina.

El dissabte a la tarda els catalans i catalanes estavem convocats a una manifestació unitària on defensariem el nostre dret a decidir com a poble i on podriem defensar la nostra dignitat que ha estat alterada per la decisió del Tribunal Constitucional que ha declarat inconstitucional el nou Estatut aprovat pel poble català mitjançant referèndum. El 10 de juliol ha estat un dia històric per diversos motius: perquè tots junts hem anat a una, per la gran quantitat de persones que han assistit a la manifestació i perquè ara, després de molt aguantar, hem reaccionat. Personalment em sento emocionada d'haver participat i haver contemplat tan positivament la reacció d'un poble que uns trenta anys enrera també havia sortit al carrer per defensar els seus drets.

Després de la Festa Major s'acostuma a fer un balanç del que ha estat. Personalment em centraré en dos aspectes: un de negatiu i un de positiu. Es podrien destacar més de cada un d'ells però crec que no calen fer llistats extensius sinó fets puntuals que ens sobten i per això no agraden o que ens enlluernen i resulten satisfactoris. La fotografia que obre el post correspon a un mocador d'edicions passades de la Festa Major, l'explicació és ben fàcil: després d'haver anat tres vegades a buscar un mocador en hores i dies diferents sempre sentiem la mateixa cançó: " Ara mateix hem entregat l'últim ". Al final vaig deixar-ho estar i per aquesta raó vaig crear l'enquesta on preguntava si teniu el mocador del 2010. La resposta ha estat clara doncs, ningú ha optat per la resposta afirmativa. Seria més productiu enviar el mocador encartat amb la revista La Ciutat a cada adreça i almenys tindríem un per familia i no com passa ara que algunes famílies tenen

A les 11:30 al carrer Francesc Macià, a l'edifici del DAU, han caigut dues rajoles vermelles de les que hi ha a la façana. La bona sort ha fet que una senyora que sortia de la botiga ha sortit il·lesa per qüestió de segons, davant la cara d'estorats que mostravem tots els que hem vist com passava. Sens dubte un dia de sort per algú.

Amb una exhibició pensada per les famílies on destaca la part lúdica de la jornada es tanca la temporada 2009-2010 fent un balanç positiu dels títols aconseguits en les diferents categories.

Entre conversa i conversa de les mantingudes durant els dies de festa major vull destacar les d'aquelles persones que per una o altra raó apareixen en aquest bloc i que han manifestat que és una bona idea destacar i donar a conèixer les seves activitats. Des de la meva persona aporto el que puc i ser fer ... i si aquesta tasca contribueix en la millora del que hi ha m'alegro per tots nosaltres. Gràcies pels comentaris.

Igual com en el country, on a partir d'un ritme tothom pot unir-se a ballar i a participar de la mateixa activitat, durant els dies de Festa Major et trobes immers en una multitud de persones que caminen pel centre de Rubí per la fira medieval condensats tant en direcció nord com sud. El poc espai que queda entre paradeta i paradeta obliga que t'aturis en veure amics i coneguts que potser fa un any no havies trobat. Personalment aquestes converses son el moment més màgic de tota la festa. Veus, preguntes i converses ràpidament sobre els darrers mesos, i com la situació no permet masses preàmbuls la gent és sincera. És aquí quan t'adones qui ha pensat en tú i qui no. Parlant amb gent molt diversa de la nostra ciutat he comprovat la importància que tenen dues de les publicacions de premsa escrita de Rubí, concretament el Rubí Notícies i el Diari de Rubí, perquè molts dels coneguts i amics en veure'ns han fet referència als dos diaris; per això he cregut oportú mencionar-