Batecs des de la red

És hora de passar pàgina laboralment. Han estat sis mesos de contracte i ara cal tornar a preparar la maquinària per a la recerca de feina. Tasca més esgotadora i angoixant que el fet de treballar: t'incorpores a la rutina laboral de sobte, inicies una nova feina, no tens dies de descans perquè no has acumulat els que corresponen a un any treballat, arriben les festes nadalenques i per a tú són setmanes normals com altres... en canvi, a partir d'aquest instant cada dia és una nova incertesa que has de crear i cercar individualment: anar superant obstacles i no perdre l'esperança ni defallir en cap minut. Des d'ara cal seguir la dita: " Bon vent i barca nova!". Malgrat tot he entès el que significa treballar en un pla d'ocupació (en el meu cas extraordinari) i quines poden arribar a ser les diferències entre un treballador de plantilla fixa i un treballador de pla d'ocupació. Ara vull fer un tomb a la recerca laboral i en un altre post explicaré les

Recordant a Heràclit, el filòsof presocràtic, conegut pel "tot canvia" on res de tot allò que existeix és, a continuació, igual a ell mateix perquè en el món i en nosaltres mateixos no hi ha res que es pugui considerar permanent, he vist com en la actual societat de la informació on existeix el telèfon i internet continua sent actual aquesta filosofia. Aturem-nos i posem "la pausa" a algún minut de la nostra darrera activitat. Sembla no tenir importància perquè estem immersos en la marxa diària i sistemàtica de les nostres obligacions. Cada instant hauria de ser únic en ell mateix, per ser irrepetible, però no l'omplim de la categoria suficient. El pas de l'estat en repós a l'estat en moviment s'aconsegueix amb un estímul extern. Jo el vaig experimentar dimecres amb el ring del telèfon fixe: la veu coneguda de l'auricular m'oferia un respir a la situació dels darrers 18 mesos. M'incorporava a una nova feina.

Voldria creure que la crisi és només a causa de la banca o de la construcció, però si deixem a una banda aquests sectors podrem veure que existeix una "crisi de principis d'eficàcia". Aquests dies estic fen coses que normalment hom no pot ja que disposo d'un bé preciat: El Temps , i he vist que no hi ha ganes de treballar amb celeritat en molts llocs donat que si es cobreixen uns mínims a alguns ja els està bé, Oi?. Dies enrere vaig comprar uns mobles i quan ja els havien pràcticament muntat van veure que les mides no corresponien; anteriorment vaig patir la lentitut de RRHH d'on havia treballat perquè algú no sabia que l'entrega de documentació a l'OTG té uns terminis que calen cumplir,... i avui havia de presentar-me a les proves de selecció d'una borsa de treball però ahir em van comunicar que s'havien anul.lat per problemes interns. Sens dubte, no sóm davant una societat competitiva, i jo em pregunto: Per què als que volem accedir a una feina e

"...A partir d'ara ja no cal que continui treballant aquí..." Aquestes poden ser les paraules més amables que un treballador sent en el moment en el qual li notifiquen que la seva estància a l'empresa finalitza. Avui he anat a l'Oficina de Treball, antiga INEM. Encara no eren ni les 8:00 hores i ja hi havia una cua de deu persones davant meu. L'ambient era desolador: homes i dones de diferents edats, joves i no tan joves amb papers a les mans esperant que una porta s'obrís per tramitar el documents que ajudarien a passar els propers mesos amb una certa "tranquilitat econòmica" mentre busquem feina. Les darreres notícies d'Economia no són gaire esperançadores, però jo vull pensar que aquesta situació mundial no pot durar gaire. A tots aquells que estan en situació d'atur: Ànim! A internet he trobat aquestes adreces relacionades amb l'atur: Serveis i tràmits - Estic en atur L'atur continua amb tendència a l'alça i augmenta un