He trigat més d'una setmana a pair el ventall d'emocions viscudes en un sol dia. Les intentaré reflectir amb la paraula pe poder-les compartir.
En primer lloc vull dir que, malgrat els moments d'incertesa general que patim per totes bandes, els valors i l'agraïment continuen existint i afloren quan t'envoltes de persones humanes que t'ajuden a crèixer interiorment.
Està dins de la meva naturalesa ajudar i motivar als que tinc a prop. Instintivament realitzo aquestes accions tan si són persones properes com si són persones que acabo de conèixer. No puc permetre que els que m'envolten s'enfonsin, s'anul·lin o pensin que tot està perdut, per tant dedico grans esforços per buscar el millor de cadascú i fer-li veure que pot superar el mal moment pel que passa. És una acció solidària que em fa sentir feliç quan rebo un somriure..., mai espero res a canvi. El cas és que durant tres mesos he estat fent un curs d'anglès intensiu de quatre hores diàries on he compartit moltes experiències amb persones aturades que, com jo, estan buscant integrar-se laboralment a la societat.
El meu optimisme, energia, vitalitat i constància han provocat les rialles d'alguns i algunes, la complicitat d'altres, la sorpresa i l'agraiment. Mentre jo cada dia agraïa l'ajuda rebuda per algún dels companys i de la professora, pressionant-me perquè la meva ment s'acabés d'obrir i fes el "clic" que li faltava per dominar l'anglès, no vaig adonar-me que jo també l'estava ajudant a ella fins a la conversa que vam tenir a l'entrevista final de curs. En la situació esmentada vaig veure que podia parlar durant una estona en anglès, havia fugit el meu trauma que m'impedia fer-ho. El més impactant però, va ser quan ella començà a agraïr cadascún dels gestos, de les accions i comentaris emesos per mi a classe, per ajudar als que no seguien, recordà quan realitzava matiços o comparacions lingüístiques entre el català i el castellà, fins i tot va comentar quan dinamitzava als companys i companyes més propers al meu lloc de la taula.
Les paraules dedicades a la meva persona van provocar un esclat de les emocions que es manifestaven com podien exterioritzant-se en un estat d'eufòria embriagadora. Lluny de semblar pedant, em vaig sentir immensament feliç i sense paraules.
La jornada va ser altament profitosa quan al vespre em van confirmar que un relat que he creat per una gala benèfica havia agradat i serà llegit per un dels dobladors de cinema més importants; posarà l'off al que he escrit. Un altre motiu per quedar-se sense paraules...
Està clar que tot el que dónes, l'univers t'ho retorna incrementat d'alguna manera...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies. Hem rebut correctament el teu comentari. Aviat el veuràs publicat.