MICRORELAT: ESFORÇ COL·LECTIU

Quan es tanca una etapa significa que estem apunt d'iniciar una nova. 

Fa una setmana vaig assistir a la graduació de Batxillerat del meu fill, un acte ple d'emocions i esforç col·lectiu de tota una comunitat unida per treure el millor de cada alumne per tal que puguin obrir-se camí en la societat.

Per aquest motiu he escrit un microrelat el qual vull dedicar als alumnes de Batxillerat per l'esforç realitzat i als professors per dur a terme la seva feina amb tant entusiasme.

A tots ells gràcies. 

ESFORÇ COL·LECTIU

La Míriam es llevà sense el despertador. No era un dia qualsevol. Avui faria el primer pas cap al seu futur immediat.

Dutxa ràpida per despertar-se i esmorzar. Era vital menjar correctament ja que el dia requeria un alt nivell de concentració per superar les proves.

Estava inquieta i marxà de casa aviat. A l’estació esperà als companys, seié en un banc i començà a recordar el dia anterior: “Sessió de piscina per relaxar-se, dinar a un restaurant italià per alimentar el cos, pel·lícula al cinema per distreure’s i al vespre sopar i dormir d’hora “. És el que havien aconsellat a classe.

- “El dia abans dels exàmens de les PAU heu de descansar i fer coses que us agradin i us relaxin perquè el que heu estudiat amb tant de temps i esforç ja ho sabeu..”

La Míriam havia agafat el consell al peu de la lletra i havia gaudit d’un dia complet. Mentre revivia els pensaments van arribar els primers companys. S’apropà al primer grup d’estudiants per participar de les converses.

Els joves que esperaven per anar a Barcelona representaven un ventall d’estats d’ànims. La majoria nerviosos, no paraven de xerrar dels temes que sentien nomenar; altres dubtaven: “ És Hume empirista?.”;  uns passaven apunts ràpidament per comprovar que recordaven punts importants dels temes. El grup que més xivarri feia el formaven quatre nois i tres noies. Cap duia apunts ni parlaven d’exàmens. Reien i comentaven les activitats del dia anterior. Semblaven feliços. Dies enrere es llevaven d’hora i anaven a dormir tard estudiant sense parar i ara era el moment de demostrar el que sabien. Estaven a un pas de la Universitat que els formaria en arquitectes o enginyers. Era el grup de la Míriam.

A la facultat assignada les darreres recomanacions dels tutors… Recerca ràpida  del document d’identitat i col·locació ordenada per accedir a l’aula. Es tanquen les portes. Enrere queden moltes emocions i ara comencen a néixer noves amb el so de les paraules “Bon dia”  pronunciades pel Tribunal.