La Unió Europa ha fet saber que Espanya ha suspés en educació. Sabíem que la cosa anava malalment però no sé si tant. Sembla ser que no s'han complert els objectius esperats tals com: disminuir l'abandó escolar, pujar el percentatge de persones amb estudis secundaris acabats, aconseguir millors resultats en les competències bàsiques, és a dir, adquirir comprensió lectora, augmentar la formació contínua entre la població etc.
Amb aquest estudi el que s'aconsegueix és buscar responsables i per això sentim que la culpa és dels alumnes, altres pensen que és dels mestres, també hi ha qui creu que és per manca d'inversió, i els que menys, potser, pensen que la culpa és dels pares.
Personalment penso que els resultats són el reflexe d'un conjunt de mancances que venen donades perquè la societat avança de forma molt ràpida i quan decidim invertir en futur, per la lentitut del sistema, per desconeixença o per interés, resulta que ens hem quedat obsolets en la matèria.
Caldria invertir més en educació i potser es faria si la gent demanés més recursos perquè ,per exemple, volen fer formació contínua gratuita i no hi ha places, en canvi quan recursos d'aquesta mena es posen a l'avast de tothom que vulgui resulta que la gent perd l'interés. Per què? La resposta és fàcil: perquè ara l'esforç s'ha de fer individualment i no agrada.
Un altre exemple seria quan es demana col·laboració familiar a l'escola. Heu parat a calcular quin percentatge de pares i mares responen davant la celebració d'una reunió de curs o classe? He viscut un "passotisme" familiar gran en aquest tema tant a l'escola pública com a la concertada. I aquí qui és responsable que els nens i nenes que amb els anys seran adolescents mostrin indiferència del que els envolta?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies. Hem rebut correctament el teu comentari. Aviat el veuràs publicat.