Batecs des de la red

Resulta desolador observar com el petit comerç va minvant a Rubí. Ara vivim una crisi econòmica que fa que els esdeveniments negatius s'uneixin circumstancialment per empitjorar la situació. A les fotografies es recullen imatges de pancartes d'algunes botigues on anuncien que tanquen per diversos motius; malauradament aquesta és només una petita mostra perquè passejant per l'illa de vianants es poden veure més pancartes a altres botigues. Desitjaria que s'impulsés el comerç des del Consistori per tal que Rubí adquirís vida pròpia i no sigui una ciutat dormitori de quasi 72.000 habitants (...) No sempre les mancances són per falta de mitjans ni d'ajudes, en el cas de la fotografia del cartell anunciant habitacions simplement sobren les paraules, l'ortografia i les ordenances...

El divendres va començar la 27a Setmana del Llibre en Català i per primera vegada l'ubicació és Sant Cugat del Vallès. La decisió d'instal.lar la fira a Sant Cugat ha creat una forta polèmica per part del Gremi de Llibreters de Barcelona que han optat per no anar, per haver marxat de la gran ciutat. Al matí hem anat a Sant Cugat per veure els llibres i ha resultat fantàstic tant per l'indret en el qual es trobava ubicada, el Monastir, com pel dia de sol que feia. Cal promocionar la cultura i la lectura, i si Barcelona no ha fet possible que fos a la seva ciutat i Sant Cugat ha sabut aprofitar l'ocasió, doncs endavant. Ja m'agradaria que algún any pogués ser a Rubí.

Segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana la definició de quarantena és: " Diferir l'acceptació d'una creença en una cosa fins a assegurar-se la seva certesa." El Rubí Notícies d'avui, 6 de març, a l'EDITORIAL publica: " Jordi Peiró retorna al primer pla de l'actualitat" ; d'aquí he deduït el titular. Com a ciutadana m'alegro enormement de la seva tornada perquè em consta que sempre ha treballat amb celeritat pel municipi i ha volgut posar el nom de Rubí on li correspon gestionant el necessari pel bon funcionament d'aquest. Jordi Peiró, primer Tinent d'Alcalde del Consistori ha de ser al seu lloc polític, sense allunyar-lo de les seves competències, per escoltar sempre la seva veu.

El proper dissabte 7 de març el jove judoka Miquel Luque de 14 anys participarà per primera vegada en una LINEA que es celebrarà a Les Llars Mundet de Barcelona per aconseguir punts pel cinturó negre. Aquesta competició és un OPEN on els contrincants no responen a la classificació per categories d'edat ja que participen judokes de diverses edats amb cinturó negre o marró. Luque, en la temporada 2008-2009 s'està iniciant en competicions d'alt nivell com la de la setmana passada en el Campionat de Catalunya de KYUS Sub-19 , també a les LLars Mundet, on no va aconseguir classificar-se. El passat dissabte Luque va ser el judoka més jove que va participar al campionat. Ell segueix entrenant cada setmana amb il.lusió amb els seus companys del Club Judo Badia entre els quals es troba Alicia Alonso la representant catalana més internacional. Actualment hi ha quatre rubinencs entrenant a Judo Badia.

Quan em llevo al matí una de les coses que faig només posar els peus a terra és obrir la finestra per respirar aire pur. Tan és la temperatura que faci al carrer, m'agrada respirar aire net; però aquest desig és un luxe que només em dura pocs minuts perquè depen dels veïns que tenen la xemeneia i que quan encenen el foc surt el fum i m'omplen tot el pis ...

Ahir al vespre va concloure el Carnaval d'enguany amb l'enterrament de la sardina al Castell. A les fotografies es pot veure part del seguici.

Les pilones lluminoses de l'illa de vianants ja estan enceses en període de prova. Tot sembla indicar que en pocs dies l'illa de vianants serà una realitat. Segons paraules d'un dels informadors, que actualment regulen el pas de vehicles autoritzats, el dia 8 de març ells ja no hi seran. Han quedat llunyans els moments de tensió viscuts per a tots els que van iniciar amb molta il.lusió aquest projecte . Aviat gaudirem plegats d'una realitat que, des del meu punt de vista, millorarà notablement la vida quotidiana al centre de Rubí, malgrat la forta oposició inicial que tinguè quan es plantejà tancar els carrers per convertir-los en peatonals.

Les festes populars es veuen reflexades per la situació actual i el moment de crisi que molts de nosaltres estem vivint. Són a la setmana de Carnaval on tot s'hi val i en el què la disbauixa és la tònica de comportament, però fins i tot amb el Carnaval es veu que no tothom gaudeix dels mateixos moments d'optimisme. Diumenge vaig anar a passar el dia amb la meva familia a Barcelona. Vam sortir de Rubí cap a les 12 del migdia i a aquesta hora es podien veure petits grups de persones amb disfesses i força nens i nenes d'entre 3 i 5 anys disfressats a la zona de l'Escardívol preparant-se per participar a la rua infantil. En arribar a Barcelona, Sants, no vam veure pràcticament a ningú disfressat pel carrer, a diferència d'anys enrera on nombrosos grups de persones animàven amb els seus colors la via pública... i els dos o tres nens disfressats amb els quals ens vam trobar només duien la cara pintada. La reflexió és la següent: A Rubí encara no ha arribat plenament la C

Cada dia passo alguna vegada per davant de l'edifici de l'Ajuntament (Pl. Pere Aguilera) i puc veure i sentir un munt de lloros que viuen a les dues palmeres que hi ha. Ahir també vaig veure a un grup nombrós de lloros al carrer Pau Claris, i ara, el meu dubte és saber si aquests han marxat per voluntat pròpia o perquè els han fet fora.

Antonio Machado (1875-1939) CANTARES: Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre la mar. Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memoria de los hombres mi canción; yo amo los mundos sutiles, ingrávidos y gentiles, como pompas de jabón. Me gusta verlos pintarse de sol y grana, volar bajo el cielo azul, temblar súbitamente y quebrarse... Nunca perseguí la gloria. Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar... Hace algún tiempo en ese lugar donde hoy los bosques se visten de espinos se oyó la voz de un poeta gritar: "Caminante no hay camino, se hace camino al and

Voldria creure que la crisi és només a causa de la banca o de la construcció, però si deixem a una banda aquests sectors podrem veure que existeix una "crisi de principis d'eficàcia". Aquests dies estic fen coses que normalment hom no pot ja que disposo d'un bé preciat: El Temps , i he vist que no hi ha ganes de treballar amb celeritat en molts llocs donat que si es cobreixen uns mínims a alguns ja els està bé, Oi?. Dies enrere vaig comprar uns mobles i quan ja els havien pràcticament muntat van veure que les mides no corresponien; anteriorment vaig patir la lentitut de RRHH d'on havia treballat perquè algú no sabia que l'entrega de documentació a l'OTG té uns terminis que calen cumplir,... i avui havia de presentar-me a les proves de selecció d'una borsa de treball però ahir em van comunicar que s'havien anul.lat per problemes interns. Sens dubte, no sóm davant una societat competitiva, i jo em pregunto: Per què als que volem accedir a una feina e

Els darrers dies estic fent diverses gestions per tal de tornar a trobar feina. Dies enrera vaig anar a l'OTG (Oficina de treball de la Generalitat), i avui he anat a la Seguretat Social a aclarir alguns papers; doncs bé, tots els ciutadans i ciutadanes que actualment estudiem la carrera de Cercador de Feina tenim idees similars. Hi ha massa gent passejant als carrers de les ciutats fent el mateix que jo. Avui a les 8.15 hores del matí ja havia gent fent cua per poder entrar a la Seguretat Social de Terrassa, hen hagut d'esperar una estona perquè fins les 9.00 no hi ha atenció al públic. S'ha de dir que m'han atès perfectament i he sortit contenta ja que de moment no hauré de tornar. El diari Avui treu en portada: Augment sense precedents de l'atur i suposo que aquesta és la raó que em trobi amb tanta gent al carrer de bon matí. Només espero que el que ahir va dir el Ministre Corbacho a Els Matins de TV3 es faci realitat en breu i molts de nosaltres tornem a

Tothom ha patit la ventada del cap de setmana d'una manera o una altra. Les destrosses són moltes però afortunadament a Rubí ningú ha pres mal. Ara cal reparar els danys materials que en alguns casos són importants i esperar tal com diu la dita que: Després de la tempesta vingui la calma. Navegant per internet he vist que hi ha fotos i videos del que ha fet el vent al municipi i us anoto l'enllaç. Efectes del vent a Rubí

"...A partir d'ara ja no cal que continui treballant aquí..." Aquestes poden ser les paraules més amables que un treballador sent en el moment en el qual li notifiquen que la seva estància a l'empresa finalitza. Avui he anat a l'Oficina de Treball, antiga INEM. Encara no eren ni les 8:00 hores i ja hi havia una cua de deu persones davant meu. L'ambient era desolador: homes i dones de diferents edats, joves i no tan joves amb papers a les mans esperant que una porta s'obrís per tramitar el documents que ajudarien a passar els propers mesos amb una certa "tranquilitat econòmica" mentre busquem feina. Les darreres notícies d'Economia no són gaire esperançadores, però jo vull pensar que aquesta situació mundial no pot durar gaire. A tots aquells que estan en situació d'atur: Ànim! A internet he trobat aquestes adreces relacionades amb l'atur: Serveis i tràmits - Estic en atur L'atur continua amb tendència a l'alça i augmenta un

Arribo per primera vegada a aquest món de la blogsfera on podem transmetre les nostres inquietuds sobre diversos temes. Vull dir que, si me'n surto és gràcies al meu fill de 14 anys que ha anat assessorant-me a cada pas.