Les paraules no se les emporta el vent. Les paraules graven el nostre comportament. Avui a Castelldefels hem dit el darrer adeu a un ésser estimat que ens ha deixat. Durant dos dies he estat recordant coses i fets que hem compartit junts... És així com m'agrada recordar a les persones: pels moments alegres i positius que ens regalen. Mentre feia l'exercici mental de pensar en ell m'he adonat que sovint es diuen coses desagradables d'altres persones sense pensar que poden ofendre i molestar. Aquests sons queden a la ment dels qui les escolten... Aquest però, no és el cas d'avui perquè ell sempre encomanava la seva energia als altres i era el primer per oferir-se a col·laborar. En un intercanvi de records agradables ha sorgit un comentari seu que ha estat recordat vint-i-dos anys més tard per algú amb qui no va tornar a coincidir físicament. Descansi en pau.
Bloc de Rosa López. Temes principals: escriptura i judo. Judo: Trajectòria esportiva de Miquel Luque