Batecs des de la red

Un divendres, en sortir de la feina i mentre caminava prop de l'antiga estació del tren em semblà veure que algú intentava accedir a les vies del tren des de l'exterior. Tenia ganes d'arribar a casa per dinar, però tot i així el que m'havia semblat veure valia l'esforç de desfer el meus passos i tornar a mirar cap a les vies del tren. Ara sí, l'estava mirant i ell em mirà un instant. Un jove al que no posaria més de 20 anys havia passat la tanca i es deixava caure amb suavitat per la paret cap a les vies del tren. Quan arribà al terra es posà a caminar tranquil·lament en direcció a la nova estació...Ja no el podia veure i em vaig quedar pensant si només es tractava d'una pràctica puntual. Des d'aquell dia quan passo pel pont de l'antiga estació del tren miro amb l'esperança de no veure a ningú, i penso: És possible que algunes persones valorin tan poc la seva vida?