Batecs des de la red

Ahir al matí a la sala d'actes de la ETSAV es va realitzar la presentació de l' edifici sostenible que anirà a Sant Muç i que a l'estiu competirà a Versalles. Imatges corresponents a l'exposició  Moment del discurs del Regidor Manuel Velasco Presentació i visita del prototip

Avui fa dos anys que vaig decidir compartir i fer pública la meva opinió sobre alguns aspectes de la realitat quotidiana del meu entorn a través del bloc. El segon any han estat 72 posts i han passat pel bloc 4340 visites des de l'inici de la seva creació. Fins ara no he fet publicitat de la seva existència , però m'he proposat com a repte presentar-lo en societat perquè arribi a més persones. Si penseu que pot millorar d'alguna manera, i és viable, agrairïa els vostres comentaris i suggeriments.

Per ambientar les festes de Nadal és tradició fer el pessebre. La tradició popular a Catalunya, col·loca les figures principals com: la Mare de Déu, Jesús, sant Josep, el bou, la mula, els pastors, els reis i l'àngel enmig d'un paisatge construït, tradicionalment, amb suro o molsa. En canvi en els pessebres artístics s'acostumen a utilitzar altres materials. A les ciutats i prop de la casa Consistorial s'acostuma a ubicar el pessebre de la ciutat. En les fotografies veien dos estils ben diferents: El pessebre de Terrassa ( fotografia 1 i 2 ) i el pessebre de Rubí (fotografia 3).

Les festes populars es veuen reflexades per la situació actual i el moment de crisi que molts de nosaltres estem vivint. Són a la setmana de Carnaval on tot s'hi val i en el què la disbauixa és la tònica de comportament, però fins i tot amb el Carnaval es veu que no tothom gaudeix dels mateixos moments d'optimisme. Diumenge vaig anar a passar el dia amb la meva familia a Barcelona. Vam sortir de Rubí cap a les 12 del migdia i a aquesta hora es podien veure petits grups de persones amb disfesses i força nens i nenes d'entre 3 i 5 anys disfressats a la zona de l'Escardívol preparant-se per participar a la rua infantil. En arribar a Barcelona, Sants, no vam veure pràcticament a ningú disfressat pel carrer, a diferència d'anys enrera on nombrosos grups de persones animàven amb els seus colors la via pública... i els dos o tres nens disfressats amb els quals ens vam trobar només duien la cara pintada. La reflexió és la següent: A Rubí encara no ha arribat plenament la C