-"Aquella carta em va dur dissabte a participar en la segona eliminatòria de la tele", comento a familiars i amics.
-"Ah! Si?"- pregunten
-"I què anaves a fer ?"
-"Doncs, la continuació de les proves de selecció en les que tornaran a fer un descarte de personal"- Explico.
Ja no ens van convocar a la Universitat, ara som menys, com a màxim trenta, i podem concentrar-nos en unes dependències properes a les instal·lacions televisives. Anem pel carrer darrera la persona que ens guia com a escolars que van d'excursió. Entrem a l'edifici i pugem escales a gran velocitat fins que algú pregunta:
- "Per què anem corrents?". Cometo
- "Per què potser ens presentem a les oposicions per bomber"... Una noia diu:
- "A la convocatòria no posava realització de prova física. Uff!"
- "Ës per despistar, es va sentir al final"
Cal pendre's les convocatòries de selecció amb humor perquè no hi ha res escrit sobre normatives, temes, maneres de fer i avaluació de les mateixes. Si no saps quin és el temari, ni quàntes places hi ha, ni per a quin lloc són, podem estar passant proves eternament, però em quedo amb la següent observació:
A la primera convocatòria havia dos torns. El meu va ser el primer i es van omplir tres aules de la Universitat; imagino que al segon torn va passar el mateix perquè quan els que vam acabar sortíem ordenadament, entraven les poersones convocades al segon torn. Érem gent molt diversa, en nivell de coneixements, en edat, i que veníen de sectors diferents.
A la segona selecció optem a la feina homes i dones de trenta anys cap a munt. Persones amb estudis superiors i amb experiència. És important preparar-se i estar a l'avantguarda de les tecnologies.
-"Ah! Si?"- pregunten
-"I què anaves a fer ?"
-"Doncs, la continuació de les proves de selecció en les que tornaran a fer un descarte de personal"- Explico.
Ja no ens van convocar a la Universitat, ara som menys, com a màxim trenta, i podem concentrar-nos en unes dependències properes a les instal·lacions televisives. Anem pel carrer darrera la persona que ens guia com a escolars que van d'excursió. Entrem a l'edifici i pugem escales a gran velocitat fins que algú pregunta:
- "Per què anem corrents?". Cometo
- "Per què potser ens presentem a les oposicions per bomber"... Una noia diu:
- "A la convocatòria no posava realització de prova física. Uff!"
- "Ës per despistar, es va sentir al final"
Cal pendre's les convocatòries de selecció amb humor perquè no hi ha res escrit sobre normatives, temes, maneres de fer i avaluació de les mateixes. Si no saps quin és el temari, ni quàntes places hi ha, ni per a quin lloc són, podem estar passant proves eternament, però em quedo amb la següent observació:
A la primera convocatòria havia dos torns. El meu va ser el primer i es van omplir tres aules de la Universitat; imagino que al segon torn va passar el mateix perquè quan els que vam acabar sortíem ordenadament, entraven les poersones convocades al segon torn. Érem gent molt diversa, en nivell de coneixements, en edat, i que veníen de sectors diferents.
A la segona selecció optem a la feina homes i dones de trenta anys cap a munt. Persones amb estudis superiors i amb experiència. És important preparar-se i estar a l'avantguarda de les tecnologies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies. Hem rebut correctament el teu comentari. Aviat el veuràs publicat.